Un dimecres de festa

S'han acabat els malsons, al menys de moment, fins que vinguen els propers examens.
Ja era hora de passar plana perquè açò començava a fer-se més pesat que un cabàs de pedres!
El dijous vam acabar els examens els d'Arquitectura, allà vora les 7 de la vespra després d'hores tancats en una classe tots dibuixant " La casa y la escalera" de Barcelona ( Projectada pels Estudios EXE, hehehehehe), Bueno anant al que interessa. Quan vam acabar l'examen, va eixir la idea d'anar a celebrar-ho per València i com que hi havia això del Café- Teatre pues vam quedar que hi aniriem allí i més tard a ... on ens portés la nit.

El Café Teatre no va estar mal, però em vaig quedar esperant un monòleg dels bons ( tipo Xavi Castillo). De totes formes encara ens vam poder riure amb les cançonetes del "Carlitos" i la seua guitarreta i cançons verssionades dels Rolling Stones, Satisfaction en plan contant una autoexperiencia de dies de avorriment i que ell va titular "Pajillero" ( NO COMMENT). També hi havien altres cançons gracioses com una que parlava de Gays i quan uno comença a perdre el monyo i li canta als seus pèls: No me abandoneis!!

Desrpés d'açò vam anar a un pub que es deia Nikkanna. Allí vam ballar i tal un rato els de classe i mes gent d'Arquitectura que vam veure per allí. Si es que els "arquitectes"teniem tot el dret del món a celebrar-ho, no? En fi, entre balls i balls contaré l'anècdo"teta" de la nit. A vore com dir açò ... Pues que em va entrar un gai, q vaig a dir-vos? Si si, em va convidar a una servessa i també volia que xarrarem, però jo no estava per la labor ... així que com diria Chus, vaig fer com un Hastaluego! Ah, i gràcies per convidar!